20 d'abril. 08:30. Tot a punt!
Per fi havia arribat el dia que semblava no arribar mai, gràcies a Déu. Tal i com havíem quedat el dia abans l'equip de suport, la Nora i en Vidal, passen a recollir els corredors amb la furgo. Primer per can Xevi a Besalú i després a Olot mateix on hi havien fet nit en Tito, la Marta i en Kukotx. Tot i que algú està encara mig adormit, l'alegria i l'energia positiva dels "suporters" ens acaba contagiant en els moments previs a la sortida.
El matí és fresc però mica en mica s'aixeca el dia, ja s'ensuma que acabarà fent calor. Arribem al Palau Firal d'Olot , ens col·loquem els dorsals que ja havíem recollit la tarda abans i anem a la zona de sortida on ens reunim amb amics i familiars que han vingut a animar-nos. Ens fem les fotos de rigor i a les 10:05h alliberem tota l'adrenalina acumulada en una sortida realment emocionant que segur va fer posar la pell de gallina a més d'un. Portem 0Km.
El matí és fresc però mica en mica s'aixeca el dia, ja s'ensuma que acabarà fent calor. Arribem al Palau Firal d'Olot , ens col·loquem els dorsals que ja havíem recollit la tarda abans i anem a la zona de sortida on ens reunim amb amics i familiars que han vingut a animar-nos. Ens fem les fotos de rigor i a les 10:05h alliberem tota l'adrenalina acumulada en una sortida realment emocionant que segur va fer posar la pell de gallina a més d'un. Portem 0Km.
La primera meitat de la prova, fins a Girona, ens la coneixem bé perquè l'hem fet en diversos entrenaments, no ens preocupen especialment, tot i que ens inquieta l'estat en què arribarem a Fontajau per afrontar la resta de la prova.
Es pot dir que els primer Km són de germanor i passen volant mentre xerrem i coneixem integrants d'altres equips. Mentrestant, l'equip de suport en fa de les seves engrescant tots els corredors amb música i animant-los pel megàfon. Passem per Les Preses, St. Esteve i arribem al primer punt de control a St.Feliu de Pallerols on també hi ha avituallament. Fem una parada curta, bevem, mengem fruita i continuem. Cap a les 14h fem parada abans d'Amer per entaular-nos i dinar com cal sota una bona ombra al costat mateix de la Via Verda. Portem uns 25Km.
Ben carregats d'hidrats continuem cap al segon punt de control, Amer, on hi arribem a les 16h. Hi trobem molts equips fent la parada del dinar. Col·laborem amb el joc simbòlic de l'organització agafant el relleu d'un dels bidons d'aigua per portar-lo fins al següent control, el d'Anglès. Tot i l'aparatositat del bidó, és buit i no pesa gens. A l'arribar a Anglès portem 40Km a les cames, deixem el bidó i berenem una mica a la furgo amb bona companyia.
Seguim amb l'objectiu de Girona al cap. En Kukotx sent les primeres molèsties al genoll i a en Tito li surt la mítica llaga del taló. Això preocupa perquè encara queden 44Km. Afluixem un xic el ritme, anem fent sense presses per no agreujar els mals i ens plantem a Girona cap a les 21h15', on fem la parada llarga. Portem 56Km. A Fontajau en Tito va al podòleg per tapar la butllofa. Com que ha de fer força cua, la resta decidim sopar ben entaulats a l'aparcament el que ens ha preparat l'incansable equip de suport. La companyia d'amics que ens han vingut a veure ens ajuden a recarregar-nos d'energia. Al cap d'1 hora el Tito surt del podòleg amb bones sensacions, sopa i fem un bon cafè per afrontar la nit. Sense presses arranquem de nou ben tips, enèrgics i tots quatre amb bones sensacions.
A les 11h travessem Girona i enfilem la Via Verda cap al següent control, Cassà. Ens comencem a abrigar, la nit és freda i acabarem arribant als 2ºC. A l'altura d'Emili Grahit en Kukotx es detecta una butllofa entre dits i a l'altura de Quart la Marta una altra de molt molesta al dit petit d'un peu. Tot i això continuem sense més entrebancs. Amb els equips molt dispersos caminem pràcticament sols enmig la nit. Comencem a avançar algun participant amb problemes que camina amb extrema lentitud. Arribem força bé a Cassà amb 70Km. Són les 2 de la nit. Tot i tenir previst fer parada curta decidim no córrer i ser previsors i en Kukotx i la Marta passen pels podòlegs que hi ha al pavelló. A en Tito li funciona bé el "remiendu" de Girona i decideix no tocar res i en Xevi de moment va bé. L'equip de suport ens torna a dopar amb cafès abans de tornar-hi.
Ben abrigats i enmig d'una nit molt freda i humida sortim de Cassà en direcció Llagostera. Just a la sortida de Cassà.... "plaf!" a la Marta li esclata la butllofa que li acabaven de tapar. Ens parem, la Marta treu la farmaciola i s'ho arregla ella mateixa. Sembla que se li ha petat per un bon punt per poder continuar. Seguim la ruta i apareixen els primers símptomes de cansament just abans de Llagostera... Comencem a estar fatigats...
Un cop més, la parada curta de Llagostera s'allarga bastant més del previst. Ja portem 81Km. La Marta torna a passar pel podòleg perquè ja té una botllofa al dit petit de cada peu. A en Kukotx també li arreglen la butllofa que té entre dits i a en Xevi, que té la planta una mica escaldada, li fixen el compeed preventiu que porta des del Km0. En Tito aprofita la parada per estirar-se a la furgo, té malestar i fa un cluc de 10 minuts. Queden 19Km i anem de capacaiguda... Qui no té un ou té una castanya!
A les 5h45' arrenquem de nou direcció al següent destí, Sta.Cristina d'Aro. Amb el fred i el cansament, costa arrencar. Ja anem tots amb pals, això vol dir alguna cosa. Anem fent camí mentre comença a sortir el sol, fent molta fressa amb el "catacrick, catacrick" dels pals però a un ritme ja força lent. Amb aquest panorama, no arribem mai a Sta.Cristina, els kilómetres comencen a fer-se llargs, molt llargs i el "Quant queda?" comença a ser la pregunta de la desesperació. Finalment ens plantem a Sta.Cristina a les 07:50h amb 91Km al sac. Gairabé ho tenim. Fem una parada curta a l'avituallament, bevem i mengem una mica de fruita i seguim cap a meta.
Afrontem els últims 10Km sense cap mena de pressa però impacients per arribar. Volem que els km passin i evidentment no hi ha manera al ritme que portem... La fatiga passa factura, les cames pesen, les plantes del peu cremen i les butllofes es fan sentir a cada petjada. Cada Km caminat té un mèrit indescriptible. Avancem participants en condicions preocupants als últims km, però que continuen caminant en direcció St.Feliu. Quin mèrit i quina capacitat de patiment... Realment admirable! L'equip de suport truca diverses vegades per saber on som, no acabem d'arribar mai.
Finalment entrem a St.Feliu a les 09:30, l'equip de suport i els amics ens venen a esperar i fan els últims 500m caminant amb nosaltres. Això està fet. Encarem la recta final amb els càntics per megafonia de l'equip de suport i acabem completant els 101,17Km de la Trailwalker en 23h 31min. Repte aconseguit amb TOTS a meta! No podia anar millor, quina satisfacció!
Felicitats pel president d'Intermón Oxfam recollim la medalla que ens acredita com a finishers. Seguint el protocol, ens fem la foto d'equip i ens abracem efusivament per haver pogut complir el que havíem dit que volíem mil vegades pel camí, "arribar tots junts a St.Feliu". Reconfortats pel recolzament d'amics i familiars que ens han animat a la sortida, durant el camí i a l'arribada, recuperem forces tots plegats a l'aparcament de St.Feliu menjant una mica i explicant l'experiència abans de tornar a casa.
Realment una prova recomanable, molt ben organitzada i plena de valors que ens quedarà gravada per sempre als nostres cervells.
Es pot dir que els primer Km són de germanor i passen volant mentre xerrem i coneixem integrants d'altres equips. Mentrestant, l'equip de suport en fa de les seves engrescant tots els corredors amb música i animant-los pel megàfon. Passem per Les Preses, St. Esteve i arribem al primer punt de control a St.Feliu de Pallerols on també hi ha avituallament. Fem una parada curta, bevem, mengem fruita i continuem. Cap a les 14h fem parada abans d'Amer per entaular-nos i dinar com cal sota una bona ombra al costat mateix de la Via Verda. Portem uns 25Km.
Ben carregats d'hidrats continuem cap al segon punt de control, Amer, on hi arribem a les 16h. Hi trobem molts equips fent la parada del dinar. Col·laborem amb el joc simbòlic de l'organització agafant el relleu d'un dels bidons d'aigua per portar-lo fins al següent control, el d'Anglès. Tot i l'aparatositat del bidó, és buit i no pesa gens. A l'arribar a Anglès portem 40Km a les cames, deixem el bidó i berenem una mica a la furgo amb bona companyia.
Seguim amb l'objectiu de Girona al cap. En Kukotx sent les primeres molèsties al genoll i a en Tito li surt la mítica llaga del taló. Això preocupa perquè encara queden 44Km. Afluixem un xic el ritme, anem fent sense presses per no agreujar els mals i ens plantem a Girona cap a les 21h15', on fem la parada llarga. Portem 56Km. A Fontajau en Tito va al podòleg per tapar la butllofa. Com que ha de fer força cua, la resta decidim sopar ben entaulats a l'aparcament el que ens ha preparat l'incansable equip de suport. La companyia d'amics que ens han vingut a veure ens ajuden a recarregar-nos d'energia. Al cap d'1 hora el Tito surt del podòleg amb bones sensacions, sopa i fem un bon cafè per afrontar la nit. Sense presses arranquem de nou ben tips, enèrgics i tots quatre amb bones sensacions.
A les 11h travessem Girona i enfilem la Via Verda cap al següent control, Cassà. Ens comencem a abrigar, la nit és freda i acabarem arribant als 2ºC. A l'altura d'Emili Grahit en Kukotx es detecta una butllofa entre dits i a l'altura de Quart la Marta una altra de molt molesta al dit petit d'un peu. Tot i això continuem sense més entrebancs. Amb els equips molt dispersos caminem pràcticament sols enmig la nit. Comencem a avançar algun participant amb problemes que camina amb extrema lentitud. Arribem força bé a Cassà amb 70Km. Són les 2 de la nit. Tot i tenir previst fer parada curta decidim no córrer i ser previsors i en Kukotx i la Marta passen pels podòlegs que hi ha al pavelló. A en Tito li funciona bé el "remiendu" de Girona i decideix no tocar res i en Xevi de moment va bé. L'equip de suport ens torna a dopar amb cafès abans de tornar-hi.
Ben abrigats i enmig d'una nit molt freda i humida sortim de Cassà en direcció Llagostera. Just a la sortida de Cassà.... "plaf!" a la Marta li esclata la butllofa que li acabaven de tapar. Ens parem, la Marta treu la farmaciola i s'ho arregla ella mateixa. Sembla que se li ha petat per un bon punt per poder continuar. Seguim la ruta i apareixen els primers símptomes de cansament just abans de Llagostera... Comencem a estar fatigats...
Un cop més, la parada curta de Llagostera s'allarga bastant més del previst. Ja portem 81Km. La Marta torna a passar pel podòleg perquè ja té una botllofa al dit petit de cada peu. A en Kukotx també li arreglen la butllofa que té entre dits i a en Xevi, que té la planta una mica escaldada, li fixen el compeed preventiu que porta des del Km0. En Tito aprofita la parada per estirar-se a la furgo, té malestar i fa un cluc de 10 minuts. Queden 19Km i anem de capacaiguda... Qui no té un ou té una castanya!
A les 5h45' arrenquem de nou direcció al següent destí, Sta.Cristina d'Aro. Amb el fred i el cansament, costa arrencar. Ja anem tots amb pals, això vol dir alguna cosa. Anem fent camí mentre comença a sortir el sol, fent molta fressa amb el "catacrick, catacrick" dels pals però a un ritme ja força lent. Amb aquest panorama, no arribem mai a Sta.Cristina, els kilómetres comencen a fer-se llargs, molt llargs i el "Quant queda?" comença a ser la pregunta de la desesperació. Finalment ens plantem a Sta.Cristina a les 07:50h amb 91Km al sac. Gairabé ho tenim. Fem una parada curta a l'avituallament, bevem i mengem una mica de fruita i seguim cap a meta.
Afrontem els últims 10Km sense cap mena de pressa però impacients per arribar. Volem que els km passin i evidentment no hi ha manera al ritme que portem... La fatiga passa factura, les cames pesen, les plantes del peu cremen i les butllofes es fan sentir a cada petjada. Cada Km caminat té un mèrit indescriptible. Avancem participants en condicions preocupants als últims km, però que continuen caminant en direcció St.Feliu. Quin mèrit i quina capacitat de patiment... Realment admirable! L'equip de suport truca diverses vegades per saber on som, no acabem d'arribar mai.
Finalment entrem a St.Feliu a les 09:30, l'equip de suport i els amics ens venen a esperar i fan els últims 500m caminant amb nosaltres. Això està fet. Encarem la recta final amb els càntics per megafonia de l'equip de suport i acabem completant els 101,17Km de la Trailwalker en 23h 31min. Repte aconseguit amb TOTS a meta! No podia anar millor, quina satisfacció!
Felicitats pel president d'Intermón Oxfam recollim la medalla que ens acredita com a finishers. Seguint el protocol, ens fem la foto d'equip i ens abracem efusivament per haver pogut complir el que havíem dit que volíem mil vegades pel camí, "arribar tots junts a St.Feliu". Reconfortats pel recolzament d'amics i familiars que ens han animat a la sortida, durant el camí i a l'arribada, recuperem forces tots plegats a l'aparcament de St.Feliu menjant una mica i explicant l'experiència abans de tornar a casa.
Realment una prova recomanable, molt ben organitzada i plena de valors que ens quedarà gravada per sempre als nostres cervells.
PRÀCTICA 0-100Km (Buscar per dorsals: 481, 482, 483, 484)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada