Després d'estar pendents de la previsió del temps tota la setmana... arriba el dia. En l'espai del temps del divendres al vespre en Molina insisteix que farà fred, molta fred.... però sol! Suficient per no desfer plans, quedem a les 7h per sortir puntualment d'Olot.
Arrenquem a St.Roc amb fred rigorós i uns paisatges impagables; adormits, comencem caminant envoltats de neu, boira i... silenci. Genial. Amb l'asfalt glaçat en alguns punts ens anem despertant a base de relliscades que fan més distreta la caminada. Seguim la via verda passant per Les Preses i fem la primera parada a St.Esteve, al bar La Via per fer un bon cafetó. Se'ns posa d'allò més bé... Ens encantem a la represa i ens equivoquem a la sortida del poble; hem de desfer 0,5km, entre 5 no en fem 1! Seguim fins a St.Feliu on ens parem a esmorzar. Són les 11h i ja hem caminat 3hores. De camí a Les Planes en Tito es posa el primer compeed, el primer d'uns quants... En arribar a Les Planes, el sol ja desfà ràpidament la neu i el paisatge comença a transformar-se. Comença a imposar-se el verd. Seguim fins a Amer per dinar al picnic de l'estació. Ja són les 14h i allarguem la parada anant a la plaça del poble al "cafè" de tota la vida; un lloc peculiar. Després d'una hora, ens hi tornem a posar activats per la cafeïna, passem per la Cellera, Anglès, Bonmatí i Bescanó abans d'entrar a Salt. Comença a fosquejar, portem 50Km i fem balanç: la Cristina i la Marta estan a tope, en Kukotx i en Tito tiren a base de xuxes i iboprofenos i en Xevi està força encarcarat. Els últims kilómetres travessant Salt es fan eterns, l'avinguda és infinita i no s'acaba mai; va bé ser-ne conscient pel dia de la Trailwalker! Finalment arribem a l'estació de Girona, just a temps per agafar el bus i retornar cap a Olot
Acabem el dia amb un bon sopar a can Tito i la Marta per recuperar forces. Ha anat bé, ens n'hem sortit. Primera prova de foc superada, però... de 58 a 100.... n'hi ha 42, uf... quasi res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada